Centre d'art la Panera

11/06/2026

El projecte expositiu «Les dames del llum» s’articula a partir de la producció editorial de Mariona Moncunill, amb l’objectiu d’analitzar els punts d’intersecció entre l’artista i el comissari de l’exposició, una relació que ha fluctuat al llarg del temps i en què ambdós han assumit diversos rols. El projecte presenta el conjunt d’aquestes col·laboracions mitjançant l’ús de l’abstracció lingüística derivada del procés de catalogació, concretament a través de les seves dades tècniques i d’identificació. Així mateix, mitjançant l’estratègia de visualització de dades, es desplega sobre el mur del Centre de Documentació la diversitat de la informació, que contribueix a desnaturalitzar l’experiència de «veure» una exposició per passar a «llegir-la» o «interpretar-la», intentant desxifrar part de la informació, les connotacions i els significats que acumula, i apostant per la seva potencialitat i pel seu caràcter performatiu. En definitiva, es tracta de fer visible el conjunt de la producció com un sistema inesgotable de relacions interpretatives.

La proposta experimenta amb les possibilitats dels dispositius de comunicació d’una exposició com a espais de fabricació, exhibició i distribució dels continguts; així, fa les dades accessibles i ofereix lectures múltiples i transversals. Entenem tots aquests formats com a espais expositius complementaris que, articulats conjuntament, permeten construir l’exposició: les visualitzacions gràfiques funcionen com cartel·les expandides en l’espai expositiu; el full de sala funciona com les cartel·les explicatives per girar-se cap a l’usuari i contextualitzar de manera individualitzada les peces seleccionades, i el recurs de l’audioguia funciona com una visita guiada, un espai d’hospitalitat que, com si fossin «notes al peu», amplia la narrativa de l’exposició.

11/06/2026

Què fa que un objecte irradiï màgia? Amulets, animalets i objectes ceràmics han estat creats amb els dits en connexió amb el cor. Hi ha una transferència d’energia a través de l’acte de modelar fang. Mireu, mireu! Les miniatures ceràmiques evoquen: criden amb la seva veu i ens porten suaument agafats de la mà cap a un altre lloc. El color, la brillantor, la forma i la textura desprenen moviment vital. L’ànima que habita en totes les coses obre l’ull interior de cada persona. L’art i la màgia venen d’un fons comú: totes dues coses neixen del misteri, provenen d’un món subtil que podem percebre molt lleument. Apropeu-vos, apropeu-vos, que sentireu l’escalf de les coses belles.

11/06/2026

«Si como habitantes de la Tierra solo nos queda estar con otros o volver a estar donde estuvieron otros, entonces la tarea más básica, la más honesta, la más difícil, consiste en identificar las huellas que nos acogen.»

Aquestes paraules provenen d’una novel·la de Cristina Rivera Garza. La novel·la és Autobiografía del algodón, el capítol es titula «[un método]» —així, en minúscules; així, entre claudàtors. Ella defensa que el moment ètic de tota escriptura —encara més, de tota experiència— consisteix precisament en això, a identificar les empremtes que ens acullen. Aquest és el mètode que des de fa molts anys segueix Mariona Moncunill. No ho fa des de l’escriptura, sinó des de la pràctica artística, però una de molt lligada a la narració. En les seves obres, la Mariona trama relats que analitzen com es conceben, categoritzen i ordenen entorns naturals —les plantes, els animals no humans, els deserts— a través de les convencions científiques, el cinema comercial, els sistemes de creences locals o la gestió forestal. Relats que acaben revelant els mecanismes, incongruències, trampes i miratges que suporten les dinàmiques de control del coneixement sobre els ecosistemes.

Un mètode que ara s’aplica al context de La Panera, als camps que l’envolten i a l’afany per controlar l’impacte del clima sobre ells. Un mètode que rastreja ara les empremtes del canal d’Urgell, les empremtes de la calamarsa. A aquest nou projecte, l’acompanyen tres treballs anteriors, concebuts en i per a llocs distants, des de les seves burocràcies, les seves ficcions i les seves mitologies. Llocs que expliquen històries, històries que expliquen llocs, tots singulars, poc universals, potser d’aquells que s’identifiquen com a perifèrics des dels centres autoproclamats com a tals.

Aquesta exposició és un díptic coproduït per La Casa Encendida (Madrid, 2027/2029), que culminarà amb una publicació coeditada per La Casa Encendida i el Centre d’Art La Panera.

11/06/2026

28/05/2026

21/05/2026

Gemma París . ALS MARGES
Fins el 24.05.2026

Espai Transversal

Programa Eixart. Art i Salut CAP Bordeta- Magraners + Centre d’Art La Panera

Departament de Cultura amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Als marges es un projecte artístic comunitari, en què persones de l’àmbit de la salut i l’art contemporani compartim un espai/temps amb veïnes del barri Bordeta-Magraners, per tal de mirar juntes a terra; aturant el ritme atrafegat, fixant-nos en les espècies anomenades popularment com a males herbes, aquelles plantes boniques, fràgils i rebels a la vegada, que naixen de forma lliure als marges de la norma, de la civilització i el control humà.

En aquest projecte, l’artista ha ensenyat estratègies de dibuix a les veïnes, mentre que aquestes, amb les seves mans curtides, han ensenyat a dibuixar amb fil i agulla a l’artista. Així, Als marges ha estat una acció artística comunitària que ha resistit l’hostil ambient de soledat, construint un espai de resiliència a partir de la creació d’obres artístiques, que han permès fer-nos visibles dins la ciutat.

Gemma París ha desenvolupat projectes artístics que s’han exposat al Museu Can Framis, Fundació Vila Casas; Museu del Disseny DHUB; Centre d’art Can Felipa; galeria Esther Montoriol; galeria Miquel Alzueta; Centre d’Art La Panera, Lleida; Museu d’art Modern, Tarragona; Centro de Arte Contemporáneo, Málaga; Círculo de Bellas Artes, Madrid; galeria Luis Adelantado, València; galeria del Sol ST, Santander; Miart, Milà; Forest of Imagination, Regne Unit, entre altres.

Programa Eixart. Art i salut Programa impulsat pel Departament de Cultura i el Departament de de Salut per desenvolupar projectes artístics de recerca, mediació i producció en centres d’atenció primària de salut de Catalunya. Programa basat en processos participatius, on pren part tota la comunitat sanitària del CAP (usuaris, familiars i professionals del centre), juntament amb l’ artista seleccionada, i una professional del centre artístic de referència.

20/05/2026

Joan Pallé. Els joves infeliços
A cura de Sjors Bindels

Fins 24.05.2026

PLANTA 0

«Els joves infeliços / Unhappy Youth» és una exposició individual de Joan Pallé. L’artista lleidatà, nascut el 1989, presenta obra nova, confrontativa i fins i tot abrasiva, que gira al voltant de la joventut i el desemparament. Fa servir el seu estil cridaner, ple d’humor, ironia i imatges amb una gran càrrega cultural. L’obra de l’artista és versàtil, artesanal i figurativa; s’hi uneixen de manera consistent la teoria crítica amb la cultura popular i la contracultura. Per a aquesta exposició, Joan Pallé utilitza una àmplia gamma de recursos —escala, repetició, referències a les xarxes socials i matèria autobiogràfica— per crear un espai ple de tensió en què s’explorin les paradoxes de la joventut.

A través de les obres d’aquesta exposició, l’artista mira la societat contemporània i reflexiona sobre la seva pròpia adolescència, la seva joventut a Lleida i la joventut actual. Sens dubte, la societat de consum s’ha globalitzat i s’ha intensificat durament en les darreres dècades, però sembla que una diferència crucial és que ara molts joves són conscients dels mecanismes que els fan infeliços. Saben que les xarxes socials són nocives, que el consumisme és buit, que el sistema els explota, però se senten sense poder per canviar-ho. Sembla que es mouen constantment entre atracció i repulsió, ocultament i revelació, disfressa i exposició.

«Els joves infeliços» està dedicada a la joventut, als joves de Lleida, als que s’amaguen i alhora s’exposen a tot el món. A l’inquietant i agitat moviment amb potencial de rebel·lió i transformació.

Joan Pallé (Lleida, 1989) viu i treballa a Barcelona i és el cofundador de l’espai gestionat per artistes Malpais. Va estudiar a la Universitat de Barcelona abans d’acabar el màster a l’IAGN de Basilea (Suïssa). . La seva obra crea relacions plenes de tensió entre subjecte, obra i audiència, en què desmunta el pensament binari per oferir perspectives complexes sobre assumptes polítics i socials.

19/05/2026

Oscar Holloway. ATLAS
A cura d'Iñigo Villafranca Apesteguia
Fins 24.05.2026

ATLAS és el nom d’un arxiu d’imatges recopilades per Oscar Holloway entre el gener de 2010 i l’octubre de 2025. També és una exposició que explora, des de la poètica del revers-anvers, la idea de la superfície com a camp que possibilita la trobada amb la imatge. Per la seva banda, el Centre de Documentació s’entén com el volum que en fa possible la circulació i dona lloc al fet públic. A més d’una col·lecció d’imatges, Atlas és —en la mitologia grega— un tità condemnat a sostenir el pes del món sobre les seves espatlles. La mostra convida precisament a mirar a sota, a atendre allò que resta ocult i que sustenta el que és visible.

Centre de documentació