07/05/2019
La pèrdua de biodiversitat posa en risc la supervivència d’un milió d’espècies inclosa la nostra.
Tot va bé, podem seguir amb el nostre ritme de vida que ho estem fent molt bé. O potser no tant, o potser gens.
Sembla ser que encara estem a temps però no podem re**rdar canvis profunds en la nostra manera de fer, com normalment fem. Tota acció, per petita que sigui compta.
L’alimentació, tal i com la tenim estructurada és una de les grans causes de pèrdua de biodiversitat. Monocultius, agricultura extensiva depenent de gran quantitat d’agroquímics, explotació dels recursos marítims i terrestres per sobre de la capacitat de recuperació, imposició de certes varietats en detriment de moltes altres només per qüestions econòmiques, etc.
El discurs que diu que sense l’agricultura moderna no podríem alimentar la humanitat i que la Revolució Verda és una benedicció és totalment esbiaixat. Un 30% dels aliments que es produeixen és malbaraten, mentre uns 900 milions de persones es moren de gana i 2000 milions de persones són obeses o preobeses (amb tots els problemes i costos de salut associats). El model agrícola actual enriqueix a unes poques empreses i empobreix a milions de persones a part de contaminar alegrement i empobrir la qualitat del sòl i de l'aigua. Per no parlar del constant despoblament rural. Hi ha alguna cosa que clarament no va de la nostra manera de fer.
Amb els blats podem veure una part de la magnitud del problema. El 99% del cultiu mundial de blat és de varietats modernes que per suposat venen acompanyades del seu paquet agroquímic i que obliguen al pagès a comprar llavor cada any a l’empresa distribuïdora. De les més de 25000 varietats de blats, només trobem una petitíssima part, de varietats modernes monocultivades, creades amb l’únic propòsit d’augmentar rendibilitat i benefici a les empreses que controlen les llavors. La salut, de les persones o de la terra, interessa ben poc. Que moltes varietats antigues o tradicionals de blats s’hagin perdut per sempre, sembla ser que no importa tot i que ara amb el canvi climàtic i amb el mapa genètic del blat al descobert, les empreses estan buscant entre les varietats antigues existents gens que ajudin a les varietats modernes a tolerar els nous reptes.
Hi ha moltes diferències entre una varietat antiga i una moderna però una bàsica és que de les llavors d’una varietat antiga en pots fer collita l’any següent, amb una varietat moderna pots, però amb una pèrdua important de rendibilitat, el que acaba obligant els pagesos a comprar llavor nova.
L’últim informe de la ONU a càrrec de l’IPBES és demolidor.
"L'IPBES és descrit sovint com "l'IPCC de la biodiversitat", en referència al panel internacional del canvi climàtic. És un organisme independent dels governs que té 130 membres i que va ser creat el 2012. La seva funció és proporcionar als gestors polítics avaluació científica objectiva sobre l'estat del coneixement en biodiversitat i dels ecosistemes en les contribucions que fan a la vida de la gent i les eines i mètodes per protegir-los."
2 resums en anglès
De l’IPBES
https://www.ipbes.net/news/Media-Release-Global-Assessment
De l’ONU
https://www.un.org/sustainabledevelopment/blog/2019/05/nature-decline-unprecedented-report/
Noticia en català
https://www.ccma.cat/324/la-destruccio-despecies-amenaca-la-seguretat-leconomia-i-la-subsistencia-humana/noticia/2920406/
En castellà
https://www.lavanguardia.com/natural/20190506/462060533339/biodiversidad.html
